MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10276 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2241, f. 129v

Publicació de la fitxa: 2024-02-08
Darrera modificació: 2024-02-08
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

FebresHorariMortPestaReiReina

Llocs / territoris

Territoris:Sicília (regne/illa)València (regne)
Localitats:Burjassot (Horta Nord)Catània

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2241, f. 129v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:18 juny 1401
Lloc:Burjassot (Horta Nord)

Llengua

Català

Contingut

Regest

El rei Martí I l'Humà escriu a la reina consort Maria de Luna per a comunicar-li que el seu primogenit, el rei Martí I de Sicília, el Jove, ha escrit diverses cartes amb motiu de la mort de la seua esposa, la reina Maria I de Sicília, qui havia mort a causa de la pesta el dijous 24 de maig de 1401, a les dues hores de la nit.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - remitent
2. Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409) - esmentat
3. Maria I de Sicília (1363 – 1401) - esmentat
4. Maria de Luna (1357 – 1406) - destinatari

Text

Transcripció:«Lo Rey. – Reyna molt cara muller, sapiats que vuy, data de la present, havem reebudes letres del rei de Sicília, primogènit nostre molt car, en les quals nos fa asaber com dijous a .XVIII. del mes de maig proppassat, la reyna sa muller se sentí febre e glànola e que·l dimecres següent, a dues hores de la nit, passà d'esta vida en lo castell de Lenti, on lo dit rey nostre molt car primogènit l'havia feta venir per la gran mortalitat qui ladonchs era en Catània, de la qual cosa havem haüt gran desplaer. Pregants-vos, reyna molt cara muller, qu'açó prengats ab bona paciència, pus a nostre Senyor Déus ha plaiçut que axí sia. Del dit fet parlarà ab vós pus largament lo feel cambrer nostre en Ramon Sentmenat, lo qual n'és per nós largament informat, pregants-vos, reyna molt cara muller, lo creegats de ço que us dirà de nostra part sobre·l dit fet, axí com si nós vos ho dehiem. Dada en lo loch de Burjaçot, sots nostre segell secret, a .XVIII. dies de juny de l'any de nostre Senyor .M.CCCC.I. Rex Martinus. – Dirigitur domne Regine. – Dominus rex mandavit mihi Berengario Sarta».

Bibliografia

Citacions:Girona i Llagostera (1913-1915), "Itinerari del Rey en Martí ...", p. 164
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).