MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10275 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2241, f. 135r

Publicació de la fitxa: 2023-11-10
Darrera modificació: 2024-02-08
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

FebresGaleraHorariMalaltiaMissatgerQuartanesReiReinaViatges

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:Paterna (Horta Oest)Puçol (Horta de València)Sagunt [Morvedre]València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2241, f. 135r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:5 juny 1401
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

El rei Martí I l'Humà escriu a la reina consort Maria de Luna per a tractar diversos temes i esmenta hores del rellotge.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - remitent
2. Maria de Luna (1357 – 1406) - destinatari

Text

Transcripció:«Reyna molt cara muller, vostra lletra havem reebuda e, enteses les coses en aquella contengudes, vos responem que nós, aprés fom recullits en la galera, tremettem dos o tres missatgers a·n Guillem Mulet, que vingués parlar ab nós per a dar fi e conclusió en les cessions e albarenets que de nós havets necessaris, e de fet esperam lo dit Guillem Mulet bé per espai de mija hora. A la final, veents que no venie, tinguem nostra via, perquè no u podets imputar a culpa nostra. En ço que'ns fets saber que nós vos haviem tramés los dits albarenets no concordants-se ab la quantitat de la obligació, vos responem que nós, pensants-nos fermament que les pagues dels .XXXVI. mília florins no fossen sinó .VI. los havíem fets fer en aquella forma, no pas gràcia de Déu som en bona disposició de nostra persona bé que la cartana encara no·ns ha lexat, e axí com nos solia venir en la vesprada, ara ens ve devés .II. o .III. hores part mige nit, durant-nos fins a .VIII. hores. Ir, qui fo dissabte .IIII. dies de juny, entram en Murvedra, e som en tracte ab los de València si·ns faran festa o si·ns daran diners per raó de la festa, de que encara no·n som certs. E quant és a nós entenem a fer nostre poder que·ns donen diners. Demà qui serà dilluns partirem, Déus volent, d'ací e irem-nos dinar a Puçol, on lo bisbe de València nos ha convidat. E d'aquí tindrem nostre camí a nostra Dona sancta Maria del Puig, hon haurem ardit cert de València si·ns deuen fer festa o si·ns daran diners. Si·ns donen diners, entrarem-nos-en ab gràcia de Dèu en la ciutat, si·ns fan festa irem-nos-en a Paterna hon vos esperarem fins siats venguda e la festa sia apperellada. E sia tots temps, reyna molt cara muller, guarda vostra lo Sant Spirit. Dada en Murvedra, sots nostre segell secret, a .V. dies de juny de l'any .M.CCCC.I. Rex Martinus. – Dirigitur domne Regine. – Dominus Rex missit signatam expediendam».

Bibliografia

Citacions:Girona i Llagostera (1913-1915), "Itinerari del Rey en Martí ...", pp. 163-164
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).