MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10264 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1664, f. 121r

Publicació de la fitxa: 2024-02-08
Darrera modificació: 2024-04-23
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AstrolabiInfantMonestirRegalRellotgeRellotger

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1664, f. 121r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:2 octubre 1381
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

L'infant Joan regala un rellotge al monestir de Montserrat i n'encarrega la construcció d'un altre i d'un astrolabi, per valor de 50 fl., al mestre rellotger Bernat Desplà, qui ha d'ensenyar a dos monjos del monestir a regir i mantenir el rellotge.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - ordenant
2. Bernat Desplà (fl. 1377 – 1409) - esmentat

Text

Transcripció:«Mossén Joan. – Nós, per servey de nostra dona Santa Maria, havem dat lo nostre relotge a aquest seu monestir, volents e a vós manants que digats en Berthomeu de Castre o a Simon Comes, en poder de la .I. dels quals és, que encontinent e de fet lliure lo dit relotge al frare portador de la present qui va allà per fer ací portar aquell, e que digats axí mateix al maestre del dessús dit relotge que, per servey de Déu e de madona Santa Maria e per complaure a nós, hic venga ensemps ab lo dit portador per enformar .I. o dos dels monges del damunt dit monestir a parar e tenir en us dret lo relotge dessús expressat, cor entre venir, estar e tornar no estarà pus de .III. jorns. E podets-li dir que mossèn Jaume Castellà té ja los diners de la sua quitació que d'aquestes dues devie haver, e sapiats certament que axí mateix té aquells que vós havets bestrets, segons tenor dels albarans que ens havets restituïts. Noresmenys, volem que digats al dit maestre que acap deliurament l'estralau que li fem fer, cor los .L. florins que·n deu haver són ja a mà e·ls porà haver sens tot mijà, tota vegada que acabat l'hage, e encara més que tantost que·l dit estrelau ja sia acabat nos face .I. relotge menor que·l dessús dit, e que face per manera que quan nós tornarem ací a Barcelona lo trobem acabat, car nós lo·n farem satisfer de guisa que ell se·n tendrà bé per content. Dada en lo monestir de Monstserrat, sots nostre segell secret, a .II. dies d'octubre de l'any .M.CCC.LXXXI. Primogenitus. – Dirigitur Johanni Januarii. – Dominus dux mandavit mihi Petro de Tarrega».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 247-248.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).