MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10259 (25 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1744, f. 136v

Publicació de la fitxa: 2024-02-08
Darrera modificació: 2024-02-08
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

InfantRellotge

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1744, f. 136v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:29 març 1378
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Català

Contingut

Regest

L'infant Joan escriu al seu germà, l'infant Martí, per comunicar-li que li envia un rellotge seu que no funciona.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - emissor
2. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - destinatari

Text

Transcripció:«Lo primogènit. – Car frare, per lo feel nostre Micalico de Gorrea, copero vostre, vos trametem lo relotge nostre qui no toque. Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret, a .XXIX. dies de març de l'any .M.CCC.LXXVIII. Primogenitus. – Fuit directa domino infanti Martino. — Idem [Dominus dux mandavit mihi Petro de Tarrega]».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 183-184
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).