MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10220 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2244, f. 141v

Publicació de la fitxa: 2024-02-26
Darrera modificació: 2024-02-26
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

RegalReiRellotgeRellotgerViatges

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:Castelló de la Plana

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2244, f. 141v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:6 març 1402
Lloc:Castelló de la Plana

Llengua

Català

Contingut

Regest

El rei Martí I l'Humà escriu al seu rellotger Joanunço de la Roca per tal que repare el rellotge amb carrilló que li havia regalat recentment el rei Carles III de Navarra.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - emissor
2. Carles III de Navarra (1361 – 1425) - esmentat
3. Joanunço de la Roca (fl. 1402) - destinatari

Text

Transcripció:«Lo rey. – Com nós trametam aquí a vos .I. relotge lo qual nos ha dat pochs dies ha lo rey de Navarra, manam-vos expressament que lo dit relotge adobets e metats encunç, com sie destorbat en la soneria, segons informarà pus largament lo feel de la nostra capella Alfonso Garcia, per qui vos trametem lo dit relotge. E après que l'haurets adobat, trametets–lo-ens. Rex Martinus. – Al feel nostre Johanunço de la Roqua. – Dominus Rex misit signatam».

Bibliografia

Citacions:Girona i Llagostera (1913-1915), "Itinerari del Rey en Martí ...", p. 176, núm. 22
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).