MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10207 (26 / January / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1952, f. 32rv

Publicació de la fitxa: 2026-01-25
Darrera modificació: 2026-01-25
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Ordinació
Per unitat productora:Reial

Matèria

CampanarCampanersCampanesCatedralReiRellotge

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1952, f. 32rv
Òlim:Curie Sigilli Secreti 1 de Joan I

Data i lloc

Datació:estimada
Data:28 agost 1387
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Joan I el Caçador dona 1.180 ss b. de renda anual perpètua al Cos de Jesucrist de la catedral de Barcelona, que han de ser invertits en dos homes que el vetllin de dia i de nit, rellevant-se (360 ss anuals a cadascun d'ells), i en un benefici per a prevere que celebri missa i canti les hores canòniques (460 ss anuals), que ha de ser sempre de patronat reial. A més, aquells dos homes s'han d'estar al campanar de la Seu de dia i de nit, rellevant-se, per a tocar les hores amb l'ajuda d'un rellotge d'arena seguint un procediment que descriu, i disposa que la designació d'aquests homes sigui prerrogativa reial i no de la catedral.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant

Text

Transcripció:«Lo senyor rey dona al cors de Jesucrist, lo qual és representat en la Seu de Barcelona, .M.CLXXX. sous perpetuals de renda, e vol que se'n facen les coses següents: — Primerament, .II. hòmens, dels quals lo un vetle de mitgenit tro a migdie e l'altre de migdie tro a mitgenit. E mana lo dit senyor que a cascun dels dits hòmens sien donats .CCCLX. sous cascun any dels dits .M.CLXXX. sous. E los .CCCC.LX. sous romanents lo dit senyor vol que sien donats a .I. prevera qui cascun any selebre e cant en la dita Seu, e haja a ésser a totes les ores, ço és, del canticum graduum tro a completa inclusivament, e lo jus patronat que sia del dit senyor e aprés d'ell que romanga a aquell qui sia rey d'Aragó per esdevenidor. — Ítem, vol lo dit senyor que·ls dits dos hòmens hajen star en lo campanar de la Seu per la forma següent, ço és, lo un de migdie tro a migenit e l'altre de mitgenit tro a migdie, e que aquell qui començarà d'estar-hi a migdie tengua unes ores de arena vertaderes de una ora en lo dit campanar e que començ de passar al migdie la dita ora per tal que, passada aquella, de migdie a avant toch una batallada en aquell seny que·l bisbe e lo capítol de la dita Seu ordonaran, lo qual seny sia lo major e el millor, e com sien passades dues ores, que do dues batallades, e a .III. ores tres batallades, continuant tro a .XII. batallades, com sien .XII. ores. E l'altre, qui començarà a migenit, axí mateix, com una ora sia passada aprés migenit do una batallada, e a .II. ores dues batallades, e axí contínuament com dessús deu fer l'altre companyó seu. E si los dits hòmens o alcun de aquells [defal]ran en açò o seran necligents, que per cascuna vegada los sia tolta la pensió de una setmana. Emperò, vol e ordona lo dit senyor rey que ell e sos succehïdors hi meten e hi ordonen los dits hòmens, e no altre».

Observacions

Sense data, però vegeu Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1952, f. 32r – Manament, Reial – 28 agost 1387, registrat just abans.
Transcripció revisada.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Vielliard (1961), "Horloges et horlogers catalans à ...", p. 164
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).