MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10197 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1952, f. 32r

Publicació de la fitxa: 2024-02-26
Darrera modificació: 2024-03-12
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Ordinació
Per unitat productora:Reial

Matèria

CampanesReiRellotge

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:BarcelonaPerpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1952, f. 32r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:28 agost 1387
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Joan I el Caçador esmenta que ha ordenat que al campanar de la seu de Barcelona estiguen sempre dos homes tocant les hores de dia i de nit. Afirma que com ha sabut que el rellotge del castell de Perpinyà funciona malament i que molt sovint no sonava l'hora o sonava fora de temps, ordena reclutar a dos homes que, pel preu de 360 sous a l'any, s'alternen dia i nit per a fer-lo sonar.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - ordenant

Text

Transcripció:«Lo rey. — Procurador, nós ara novellament havem feta ordinació que en lo campanar de la seu de Barcelona stiguen contínuament dos homes qui toquen les ores de die e de nit per la forma contenguda en una cèdula de paper, la qual vos trametem enterclusa dins la present. On com nós sapiam de cert que l'elorotge del castell de Perpenyà no és vertader, ans moltes de vegades se torba en tant que no tocha les ores segons deuria, e per aquesta rahó nós vullam que la dita ordinació per nós feta ara de present sobre lo tocament de les dites hores sia en lo castell de Perpenyà servada d'aquí avant, a vós deÿm e manam que, vistes les presents, amb subirana diligència procurets e hajats dos hòmens que elegirets, donets .CCCLX. sous cascun any, los quals estiguen en la torra on stà lo seny de la dita elorotge per tocar les dites hores segons la forma per nós ordonada, emperò nostra intenció és que si aquell o aquells qui a present servexen la dita alorotge, volia o volrà servir la dita nostra ordinació en lo dit castell que davant tots altres los-hi admetats e prengats lur salari, los respongats al mestre racional de nostra cort, que tot ço e quant pagarets als dessús dits e a cascun d'ells per la dit rahó en vostre compte, rebre-vos restituït àpocha e àpoches en los quals sia feta menció de la present. Dada en Barcelona a .XXXVIII. dies d'agost de la nativitat de nostre Senyor .M.CCC.LXXX.set, sots nostre segell secret e amb lo petit anell subsignat. — Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Vielliard (1961), "Horloges et horlogers catalans à ...", p. 163
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).