MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10114 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 3551, ff. 169r-170v

Publicació de la fitxa: 2023-08-22
Darrera modificació: 2023-08-22
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Donació
Per unitat productora:Reial

Matèria

CasaCirurgiàDonacióFísicJueusMetge (minories)

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Cervera

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 3551, ff. 169r-170v
Òlim:Diversorum 7 de Ferran II el Catòlic

Data i lloc

Datació:expressa
Data:20 juliol 1493
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Ferran II el Catòlic dona a Lluís Saporta, a instància de la duquessa de Cardona, una casa situada al carrer del Vent de Cervera que havia estat dels jueus, ara expulsats de la Corona d'Aragó, Mossé i Isaac Sullam. Aquesta casa confronta amb la de mestre David [Abenasaia], metge de Tàrrega, ja difunt («magistri Davi, quondam, judei, medici, civitatis Tarregue»), i amb una altra que hi té el beneficiari.
Persones relacionades
1. Ferran II el Catòlic (1452 – 1516) - atorgant
2. David Abenaçaia (fl. 1441 – 1492) - esmentat

Observacions

Simon 1958 interpretà erròniament que Mossé i Isaac Sullam eren "familiares, que se expatriaron", de mestre David.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Simon de Guilleuma (1958), "Crescas Abnarrabi, médico ...", p. 97 ("Davit Abenacaia")
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).