MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10098 (22 / November / 2024)

Girona - Arxiu Històric de Girona - Notaria de Peralada – vol. 5, f. 102rv

Publicació de la fitxa: 2023-08-07
Darrera modificació: 2023-08-07
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Carmel Ferragud Domingo
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Afermament
Per unitat productora:Notarial

Matèria

AfermamentFísicMestre en medicina

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Peralada (Alt Empordà)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Girona - Arxiu Històric de Girona - Notaria de Peralada
Signatura:vol. 5, f. 102rv
Òlim:Protocol de Jaume Barraca, 1300-1303

Data i lloc

Datació:expressa
Data:3 gener 1303
Lloc:Peralada (Alt Empordà)

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Guillem de Berga s'aferma amb el mestre Tomàs Anglès, metge, per un període d'any i mig. Es compromet a romandre amb ell i no deixar-lo i si ho fes que dels seus béns el metge puga ser rescabalat. També es compromet a rescabalar-li pel temps que pogués romandre malalt per culpa seu, i a complir tot allò que li siga manat durant aquell temps. El metge es compromet a proveir d'aliments i tenir cura en la salut i la malaltia de l'aprenent, i ensenyar-li l'ofici de metge.
Persones relacionades
1. Jaume Barraca (1295 - 1311) - notari
2. Guillem de Berga (fl. 1303) - afermat
3. Tomàs Anglès (fl. 1303) - afermant

Text

Transcripció:«Guillelmus de Berga, gratis et ex certa scientia, mito et affirmo me tecum, magistro Thomasio Anglesio, medicho, in omnibus tuis ministerii seu medicinalibus, scilicet, de isto proxime [...] seu circumcisionis Domini ad unum annum et medium completum. Ita ut ego maneat tecum per totum dictum tempus et non recedam a te aliquam rationem et si ad servicium possi me petero et recuperunt in omni loco et sue et res meas cogere et compelle ad competendum tibi termini predictum. Et si egrotarem infra dictum terminum vel culpa mihi aliquis amitentis, totum illum dictum terminum vel culpa mihi aliquis amitentis, totum illum tibi et tuis restituere promito tue volum. Promito etiam tibi quod [...] tibi bonus fidelis et legalis in omnibus et [...] enim tua et mandata per posse meo. Et propter hoc [...] et complende obligo tibi et tuis me et omnia bona mea presencia et futura usque. Hec juro [...] Tu vero dictus magister Thomas teneatis mihi, dictus Guillelmo de Berga, cum tua missione providere comestione et potu tam in sanitate quam in infirmitate per totum dictum tempus et etiam teneatis mihi docere dictis ministeriis tuis medicinalibus bene et legaliter per posse tuo. Et ego, dictus magister Thomasius, promito tibi omnia predicta atendere et complere et in aliguo non contraveniente [...] Et hec juro. — Testes, Petrus Caloni, Petrus Pascelli, tabernarius de Petralate, et Thomasius Bosserius, de Tholosa».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).