MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10019 (28 / abril / 2024)

Lleida - Arxiu Municipal de Lleida – Llibre de Crims, reg. 786, f. 53r

Publicació de la fitxa: 2023-10-29
Darrera modificació: 2023-10-29
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh

Descripció

Autor:Nacho Nebot
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Declaració
Per unitat productora:Municipal

Matèria

CirurgiàFeridaInforme pericialJudiciProcés

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Lleida

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Lleida - Arxiu Municipal de Lleida
Signatura:Llibre de Crims, reg. 786, f. 53r
Òlim:Foliació antiga.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:31 gener 1375
Lloc:Lleida

Llengua

Català

Contingut

Regest

Bartomeu Metge, cirurgià de Lleida («Barthomeu Metge, cirúrgich») declara sobre un home ferit que ha tingut al seu càrrec, el qual tenia una ferida al ventre («nafrat per lo ventre, en lo molí dals que se die [...]»). Diu que es va curar amb l'ajuda de Déu. El ferit se'n va anar 15 dies després.
Persones relacionades
1. Bartomeu Metge (fl. 1339 – 1368) - declarant

Observacions

La transcripció que anotà McVaugh presenta un dubte: no sabem si es tracta de "en lo moll", seguit d'algun tecnicisme sobre la ferida o l'anatomia que no hem pogut llegir bé, o "en lo molí", seguit de microtoponímia.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).