MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 521, plec núm. 4 (Julià de Roure, 1421-1428)

Publicació de la fitxa: 2012-05-02
Darrera modificació: 2023-10-15
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Apotecari/especierDonesFarmacologiaLlibresMedicinaTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular
Signatura:vol. 521, plec núm. 4 (Julià de Roure, 1421-1428)
Òlim:Julià de Roure, lligall d'inventaris i encants de 1421-1446 (actualment encapsat).

Data i lloc

Datació:expressa
Data:16 agost 1428
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Pere Company, apotecari, ciutadà de Barcelona.
Persones relacionades
1. Pere Company (m. 1428) - posseïdor de llibres
2. Julià de Roure (fl. 1401 – 1447) - notari
3. Esteve Satorre (II) (m. 1458) - esmentat

Text

Llibres
1b. Anònim, Receptari de medicina (referències genèriques)
Text:“Primo .I. libre de paper, cubert de posts engrutades cubertes de pell negre, appellat Dispenser, la primera carta del qual libre comensse en letres menudes vermelles: «Adsit principio santum matridatum», et cetera, e feneix la dita carta en letres negres: «bedelli»; en la derreria del qual libre ha algunes receptes”.
Observacions:Les receptes del final del volum podrien ser (parcialment) en català. Pel que fa a la primera obra, amb el nom de Dispensarium circulaven molt diversos llibres tècnics de l'ofici, essencialment antidotaris. L'íncipit és una invocació (verificar transcripció). TK 153 recullen un íncipit molt similar (“Assit principio sancta Maria meo...”) corresponent a uns Secrets de medicina en italià i a una quiromància, que no és el cas. El títol fa menys probable que pogués ser un llibre receptari o copiador de la botiga.
2a. Ibn Wāfid, Llibre de medicines particulars, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre scrit en paper, cubert de posts engrutades cubertes de pell verda, appellat Servidor de Serempió, la primera carta del qual libre comense en letres vermeyes menudes: «Comensa lo libre», e feneix la dita carta en letres negres: «e a sa»; la darrera carta del qual libre comensa: «prin del marbre blanch», e feneix: «laugerament e suau»”.
2b. Arnau de Vilanova, Regiment de sanitat, Traductor: Berenguer Sarriera
Observacions:Vegeu 2a. L'acabament del volum podria correspondre a l'èxplicit d'aquesta obra.
3. Nicolau de Salern, Antidotari, Traductor: Anònim
Text:"Item, .I. altre libre scrit en paper, cubert de pergamí, appellat Nicholau, la primera carta del qual libre comensa: «Com jo, mestre Nicholau», e feneix: «de temprada disposició»; la derrera carta del qual libre comense: «ovil in mortario», e feneix: «fiat pulvis»".
Observacions:El final del primer foli sembla correspondre, amb un error, al del pròleg («et moderata dispensatio»). L'acabament del volum pot correspondre a una part de l'obra que no localitzem, en la qual finalitzaria aquesta còpia (era normal que la part més formulària de les receptes a vegades no es traduís), o bé a una altra obra copiada al mateix manuscrit.
4. Anònim, Llibre receptari (referències genèriques)
Text:“Item .I. altre libre scrit en paper, cubert de posts engrutades, on ha moltes receptes”.
Observacions:Potser un receptari de la botiga.
5a. Joan de Fulgines, Tròtula
Text:“Item .I. altre libre cubert de posts de fust cubertes de pell vermella, scrit en paper, appellat Tòrtule [sic per Trotule] de Grècia, la primera carta del qual libre comensa en letres negres: «Açí comensa lo libre», e feneix: «o léme[n]s del cap»; e la derrera carta del qual libre, no acabada, feneix: «viandes contràries»”.
Observacions:El contingut del primer foli (rúbrica inicial i un capítol sobre la cura del cap) coincideix amb el començament d'aquesta obra i no amb el de la Trotula llatina, encara que no conté cap referència a Grècia (que s'explicaria per la difusió d'una tradició que identificava Trota amb una reina de Grècia). La rúbrica inicial coincideix amb la de l'obra de mestre Joan ("Assí comença lo libre") i l'al·lusió als llémens (llémenes) o ous dels polls del cap també coincideix amb el final del primer foli del manuscrit conservat, que correspon a la taula de capítols ("De matar poils e lémens e | totes maneres de cuques en cap o en exeles o en pastaynes"). També podria tractar-se d'una altra obra d'aquest gènere en català desconeguda. Hem verificat la lliçó de "Tortule".
5b. Aldobrandí de Siena, De com tenir cura els cabells
Observacions:El volum era miscel·lani, i al final contenia una altra obra diferent de la inicial, que sembla pertanyent al gènere dels regiments de sanitat. La còpia d'aquesta darrera obra s'afirma que no era completa. Fa l'efecte que perquè el redactor de l'inventari s'adonés d'això havia d'haver-hi només una petita part copiada, que ho fes molt evident. L'expressió "viandes contràres" podria correspondre a "viandes [caudes] qui soient contraries" (Landouzy & Pépin 1911: 87), del capítol "Comment on doit les cheveus garder", el primer de la segona part ("De garder cascun menbre par lui") del Livre de physique (o Régime du corps) d'Aldobrandí de Siena. Aquesta identificació és molt especulativa, perquè les paraules catalanes són exigües i en català només es coneix la circulació de la tercera part d'aquesta obra, relativa a la dietètica. Però el tema d'aquest capítol s'adiu amb el de la resta del volum i, d'altra banda, la còpia de només un fragment d'aquest capítol justificaria la incompleció al·ludida pel redactor.
7. Anònim, Sinònims dels medicaments simples (referències genèriques)
Text:“Item .I. altre libre cubert de pergamí, scrit en paper, appellat Sinònimes, de artamísia”.
Observacions:Potser llatí-català. Vegeu Pere Castell, Receptari de Pere Castell. TK recullen amb aquest íncipit, entre d'altres d'anònims, uns Synonima Antidotarii Nicolai (147, “Artemisia id est matricaria...”), uns Synonima atribuïts a Pere Hispà (148, “Artemisia vel canaparia...”) i també un comentari al Macer, De viribus herbarum (366, “De artemisia, que vulgo dicitur matricaria...”)

Observacions

Biblioteca de 7 volums, en català i en llatí (ff. 13v-14r). Els llibres eren en «la casa la qual lo dit defunt tenie a loguer de l'honrat N'Esteve Çatorra, ciutadà de Barcelona, situada en lo carrer dels Speciers de Barcelona», dintre d'una «caxa qui és en la cambra contigua al dit menjador». Altres llibres: Dispensarium (1a); i Antidotarium (o Grabadin) del Pseudo-Mesué, inc. «Procelavimus usque huc» (6), en llatí.
Agraïments: Montserrat Cabré i Pairet (Univ. de Cantabria).

Bibliografia

Edicions:Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 107 (només llibres)
Citacions:Cabré i Pairet (2000), "From a master to a laywoman: a ...", pp. 390-391n (núm. 5)
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., p. 843, núm. 11269 (data de l'inventari errònia)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).