| Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 521, plec núm. 4 (Julià de Roure, 1421-1428) |
| Publicació de la fitxa: 2012-05-02
Darrera modificació: 2023-10-15 |
| Bases de dades: | Sciència.cat, MedCat |
| Fons: | Lluís Cifuentes |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Inventari |
| Per unitat productora: | Notarial |
| Matèria |
| Apotecari/especier – Dones – Farmacologia – Llibres – Medicina – Traduccions |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) |
| Localitats: | Barcelona |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular |
| Signatura: | vol. 521, plec núm. 4 (Julià de Roure, 1421-1428) |
| Òlim: | Julià de Roure, lligall d'inventaris i encants de 1421-1446 (actualment encapsat). |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 16 agost 1428 |
| Lloc: | Barcelona |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| Inventari dels béns de Pere Company, apotecari, ciutadà de Barcelona. |
| Persones relacionades |
| 1. Pere Company (m. 1428) - posseïdor de llibres |
| 2. Julià de Roure (fl. 1401 – 1447) - notari |
| 3. Esteve Satorre (II) (m. 1458) - esmentat |
| Text |
| Llibres |
| 1b. Anònim, Receptari de medicina (referències genèriques) |
| Text: | “Primo .I. libre de paper, cubert de posts engrutades cubertes de pell negre, appellat Dispenser, la primera carta del qual libre comensse en letres menudes vermelles: «Adsit principio santum matridatum», et cetera, e feneix la dita carta en letres negres: «bedelli»; en la derreria del qual libre ha algunes receptes”. |
| Observacions: | Les receptes del final del volum podrien ser (parcialment) en català. Pel que fa a la primera obra, amb el nom de Dispensarium circulaven molt diversos llibres tècnics de l'ofici, essencialment antidotaris. L'íncipit és una invocació (verificar transcripció). TK 153 recullen un íncipit molt similar (“Assit principio sancta Maria meo...”) corresponent a uns Secrets de medicina en italià i a una quiromància, que no és el cas. El títol fa menys probable que pogués ser un llibre receptari o copiador de la botiga. |
| 2a. Ibn Wāfid, Llibre de medicines particulars, Traductor: Anònim |
| Text: | “Item .I. altre libre scrit en paper, cubert de posts engrutades cubertes de pell verda, appellat Servidor de Serempió, la primera carta del qual libre comense en letres vermeyes menudes: «Comensa lo libre», e feneix la dita carta en letres negres: «e a sa»; la darrera carta del qual libre comensa: «prin del marbre blanch», e feneix: «laugerament e suau»”. |
| 2b. Arnau de Vilanova, Regiment de sanitat, Traductor: Berenguer Sarriera |
| Observacions: | Vegeu 2a. L'acabament del volum podria correspondre a l'èxplicit d'aquesta obra. |
| 3. Nicolau de Salern, Antidotari, Traductor: Anònim |
| Text: | "Item, .I. altre libre scrit en paper, cubert de pergamí, appellat Nicholau, la primera carta del qual libre comensa: «Com jo, mestre Nicholau», e feneix: «de temprada disposició»; la derrera carta del qual libre comense: «ovil in mortario», e feneix: «fiat pulvis»". |
| Observacions: | El final del primer foli sembla correspondre, amb un error, al del pròleg («et moderata dispensatio»). L'acabament del volum pot correspondre a una part de l'obra que no localitzem, en la qual finalitzaria aquesta còpia (era normal que la part més formulària de les receptes a vegades no es traduís), o bé a una altra obra copiada al mateix manuscrit. |
| 4. Anònim, Llibre receptari (referències genèriques) |
| Text: | “Item .I. altre libre scrit en paper, cubert de posts engrutades, on ha moltes receptes”. |
| Observacions: | Potser un receptari de la botiga. |
| 5a. Joan de Fulgines, Tròtula |
| Text: | “Item .I. altre libre cubert de posts de fust cubertes de pell vermella, scrit en paper, appellat Tòrtule [sic per Trotule] de Grècia, la primera carta del qual libre comensa en letres negres: «Açí comensa lo libre», e feneix: «o léme[n]s del cap»; e la derrera carta del qual libre, no acabada, feneix: «viandes contràries»”. |
| Observacions: | El contingut del primer foli (rúbrica inicial i un capítol sobre la cura del cap) coincideix amb el començament d'aquesta obra i no amb el de la Trotula llatina, encara que no conté cap referència a Grècia (que s'explicaria per la difusió d'una tradició que identificava Trota amb una reina de Grècia). La rúbrica inicial coincideix amb la de l'obra de mestre Joan ("Assí comença lo libre") i l'al·lusió als llémens (llémenes) o ous dels polls del cap també coincideix amb el final del primer foli del manuscrit conservat, que correspon a la taula de capítols ("De matar poils e lémens e | totes maneres de cuques en cap o en exeles o en pastaynes"). També podria tractar-se d'una altra obra d'aquest gènere en català desconeguda. Hem verificat la lliçó de "Tortule". |
| 5b. Aldobrandí de Siena, De com tenir cura els cabells |
| Observacions: | El volum era miscel·lani, i al final contenia una altra obra diferent de la inicial, que sembla pertanyent al gènere dels regiments de sanitat. La còpia d'aquesta darrera obra s'afirma que no era completa. Fa l'efecte que perquè el redactor de l'inventari s'adonés d'això havia d'haver-hi només una petita part copiada, que ho fes molt evident. L'expressió "viandes contràres" podria correspondre a "viandes [caudes] qui soient contraries" (Landouzy & Pépin 1911: 87), del capítol "Comment on doit les cheveus garder", el primer de la segona part ("De garder cascun menbre par lui") del Livre de physique (o Régime du corps) d'Aldobrandí de Siena. Aquesta identificació és molt especulativa, perquè les paraules catalanes són exigües i en català només es coneix la circulació de la tercera part d'aquesta obra, relativa a la dietètica. Però el tema d'aquest capítol s'adiu amb el de la resta del volum i, d'altra banda, la còpia de només un fragment d'aquest capítol justificaria la incompleció al·ludida pel redactor. |
| 7. Anònim, Sinònims dels medicaments simples (referències genèriques) |
| Text: | “Item .I. altre libre cubert de pergamí, scrit en paper, appellat Sinònimes, de artamísia”. |
| Observacions: | Potser llatí-català. Vegeu Pere Castell, Receptari de Pere Castell. TK recullen amb aquest íncipit, entre d'altres d'anònims, uns Synonima Antidotarii Nicolai (147, “Artemisia id est matricaria...”), uns Synonima atribuïts a Pere Hispà (148, “Artemisia vel canaparia...”) i també un comentari al Macer, De viribus herbarum (366, “De artemisia, que vulgo dicitur matricaria...”) |
| Observacions |
| Biblioteca de 7 volums, en català i en llatí (ff. 13v-14r). Els llibres eren en «la casa la qual lo dit defunt tenie a loguer de l'honrat N'Esteve Çatorra, ciutadà de Barcelona, situada en lo carrer dels Speciers de Barcelona», dintre d'una «caxa qui és en la cambra contigua al dit menjador». Altres llibres: Dispensarium (1a); i Antidotarium (o Grabadin) del Pseudo-Mesué, inc. «Procelavimus usque huc» (6), en llatí.
Agraïments: Montserrat Cabré i Pairet (Univ. de Cantabria). |
| Bibliografia |
| Edicions: | Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 107 (només llibres) |
| Citacions: | Cabré i Pairet (2000), "From a master to a laywoman: a ...", pp. 390-391n (núm. 5)
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., p. 843, núm. 11269 (data de l'inventari errònia) |
