MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9964 (25 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-10-24
Bases de dades: Sciència.cat

Ylla-Català i Genís, Miquel, "Un receptari del segle XVI: la Concòrdia de Barcelona de l'any 1587 a la Biblioteca Episcopal de Vic", Ausa, 19/145 (2000), 187-194.

Resum
En aquest treball es vol deixar constància de la troballa d'un receptari farmacèutic del segle XVI en la Biblioteca Episcopal de Vic, al qual mancaven un nombre de pàgines que dificultaven la seva identificació. Després d'una comparació amb altres receptaris de la mateixa època s'ha pogut concretar que es tractava d'un exemplar de la tercera Concòrdia de Barcelona editada l'any 1587. Es comenten diferents característiques d'aquest exemplar i es fa esment del seu contingut, en especial de la formulació del metge vigatà Bernat de Granollachs.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Impremta
Biblioteques
Notes
També a Ylla-Català i Genís (des. 1997), "Un exemplar de la Concòrdia de ...".
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Ausa/​article/​view/​163 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).