MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9963 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2018-08-06
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Duch i Torner, M. Montserrat, Aproximació a Concordie apothecariorum Barchinone (Barchinone MDXI), Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 1992.

Resum
Base: estudio de la primera concordia editada en Barcelona el año 1511. Nuestro interés por esta obra viene dado por tratarse del primer intento para crear una formulación de tipo oficial a nivel peninsular. Al ser la concordia ejemplar único, se ha trabajado sobre una edición facsímil, editada en 1980 por la Universidad de Barcelona.

Realización: por estar editada en letra gótica, y ser su lengua original el latín, en primer lugar se ha efectuado su transcripción, y luego se ha llevado a cabo la traducción del latín al catalán. Posteriormente se han buscado sus antecedentes, sus fuentes, y se ha hecho un estudio de su estructura, contabilizándose el número de recetas y autores. Finalmente, se ha estudiado el material farmacéutico utilizado en la confección de las recetas, contabilizándose su número, y realizando un listado donde se puede encontrar: nombre original de cada simple, nombre en catalán normalizado, nombre científico si lo tiene, sinónimos, también su clasificación según las normas de su época.

Conclusiones: – En la época había un clima de duda sobre la forma de realizar las medicinas y era oportuno reglamentar su formulación. – El fin de la redacción de esta obra fue establecer una normativa para realizar las recetas de las medicinas
compuestas. – El único antecedente conocido, el recetario florentino de 1498, fue conocido de nuestros antepasados, pudo ser su inspiración, pero no fue su fuente. – Las fuentes son los autores de renombre: Mesué, en primer lugar, Nicolás de Salerno, Arnau de Vilanova y otros. – Se trata de una obra realizada exclusivamente por los boticarios de Barcelona.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Impremta
Notes
Dir. Anna M. Carmona i Cornet (UB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=99429
Ed. en microfitxes: Barcelona, Universitat de Barcelona, 1993, 2 mf.
Publicada a Duch i Torner (2000), La Concòrdia dels apotecaris de ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).