MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9961 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2018-08-06
Bases de dades: Sciència.cat

Duch i Torner, M. Montserrat (ed.), La Concòrdia dels apotecaris de Barcelona de 1511: estudi, transcripció i traducció, Barcelona, Fundació Uriach 1838, 2000, 562 pp.

Resum
Concordie apothecariorum Barchinone de 1511.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Impremta
Edició
Notes
Publicació de Duch i Torner (1992), Aproximació a Concordie ...
URL
http:/​/​www.fu1838.org/​pdf/​8841.pdf
ex. UB Farmàcia
Conté edicions de
1.Al-Rāzī (c. 864 – c. 925), Pillule Rasis, p. 328 (f. LXVIIIr)
Observacions: «Pillule secundum Rasim in suo Antidotario»
2.Servent, Guillem (fl. 1354 - 1355), Emplastre de Guillem Servent, pp. 378-379 (f. LXXXv)
Observacions: «Emplaustrum Guillermi Servitoris secundum Guillermum de Vinario» (text en llatí)
Conté traduccions de
1.Al-Rāzī (c. 864 – c. 925), Pillule Rasis [català], p. 329
2.Servent, Guillem (fl. 1354 - 1355), Emplastre de Guillem Servent [català], p. 379
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).