MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9876 (11 / April / 2025)

Darrera modificació: 2011-05-25
Bases de dades: Sciència.cat

Getz, Faye Marie (ed.), Healing and Society in Medieval England: A Middle English Translation of the Pharmaceutical Writings of Gilbertus Anglicus, Madison, Wisc., University of Wisconsin Press (Wisconsin publications in the history of science and medicine, 8), 1991, lxxiii + 378 pp.

Resum
Originally composed in Latin by Gilbertus Anglicus (Gilbert the Englishman) before c. 1250, his Compendium of Medicine was a primary text of the medical revolution in thirteenth-century Europe. Composed mainly of medicinal recipes, it offered advice on diagnosis, medicinal preparation, and prognosis. In the fifteenth-century (MS from c. 1460) it was translated into Middle English to accommodate a widening audience for learning and medical "secrets." Faye Marie Getz provides a critical edition of the Middle English text, with an extensive introduction to the learned, practical, and social components of medieval medicine and a summary of the text in modern English. Getz also draws on both the Latin and Middle English texts to create an extensive glossary of little-known Middle English pharmaceutical and medical vocabulary.
Matèries
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Medicina - Farmacologia
Traduccions
Anglès
Edició
Lèxic
Notes
Publicació de la tesi doctoral de l'autora (Univ. of Toronto, 1981).

Recensions:
* Monica H. Green a Isis, 83, 3 (1992), 485-486. Accés per JSTOR: http:/​/​www.jstor.org/​stable/​233929 .
* Joan Cadden a Speculum, 69, 1 (1994), 146-147. Accés per JSTOR: http:/​/​www.jstor.org/​stable/​2864812 .
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=oCm3K6pQ9FIC
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).