MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9870 (28 / juny / 2024)

Darrera modificació: 2011-11-01
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners

Cabré, Lluís, L'obra de Pere March: estudi i edició, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1990, 2 vols.

Resum
El objeto de este trabajo es el estudio integral de la figura de Pere March (1336/7-1413). El estudio propiamente dicho recupera, en primer lugar, la documentación sobre la familia March y analiza con mayor detalle la vida del caballero poeta (los apéndices 1-3 completan esta visión con un árbol genealógico, la reproducción de los documentos inéditos y una síntesis del proceso iniciado con la prisión de Alfonso, marqués de Villena, señor de Pere March). En segundo lugar, se estudia la obra desde la perspectiva de la historia cultural, proyectando los datos biográficos pertinentes e integrando los estudios específicos que preceden cada poesía a modo de delantal (fundamentados a su vez en la anotación de los textos). Son relevantes la fama, la vinculación al infante Pedro de Aragón, padre de Alfonso, y la conexión con la tradición moral que se dibuja al entorno de estos miembros de la casa real, especialmente en lo tocante al género de regimine principum; cuanto a la retórica, destacan algunos procedimientos homiléticos y la base de la literatura sentenciosa (el apéndice 4 se ocupa de la versificación). La poesía de Pere March aparece, pues, como un ejemplo de la absorción de la cultura clerical en las cortes tardomedievales. Sigue a continuación la edición crítica de los textos (ocho poesías estróficas y tres en noves rimades) con sus complementos habituales y precedida de una introducción sobre los manuscritos y la lengua del autor, analizada a partir de las rimas.
Matèries
Història de la literatura
Català
Lírica
Poesia didàctica i moral
Notes
Dir. Lola Badia.
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=82089
Ed. en microfitxes: Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1991, 2 mf.
Publicada a March (1993), Obra completa
Lletovaris amorosos, pp. 393-397
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).