MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9679 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2011-07-07
Bases de dades: Sciència.cat

Bello León, Juan Manuel, "La presencia catalana en la Andalucía Occidental a finales de la Edad Media", Anuario de Estudios Medievales, 40/1 (2010), 93-127.

Resum
Tomada como punto de partida la idea de que la historiografía conoce bastante bien la expansión catalanoaragonesa por distintos puntos del Mediterráneo, este trabajo pretende acercarse a otros ámbitos menos frecuentados por marinos y comerciantes de aquel reino, aunque no por ello es menos importante para el desarrollo económico de Cataluña, Valencia o Mallorca. Así, el objetivo de este artículo es ofrecer una muestra de lo que fue la presencia catalana en la Andalucía Occidental a lo largo de los siglos finales de la Edad Media, analizando su participación en los repartimientos andaluces, las condiciones que afectaron al desarrollo de su presencia en la región entre los siglos XIII-XV, así como prestar una especial atención a la formación de los vínculos familiares y económicos que cimentaron su influencia en Andalucía y ayudan a explicar mejor su posterior interés por el Atlántico Medio.
Matèries
Història de la tècnica
Documentació
URL
http:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.ph ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).