MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib964 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-12-17
Bases de dades: Sciència.cat, Eiximenis

Renedo i Puig, Xavier, Edició i estudi del Tractat de luxúria del Terç del Crestià de Francesc Eiximenis, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.

Resum
La present tesi conté una descripció codicológica i lingüística de tots els manuscrits que contenen el Tractat de luxúria i un estudi de la transmissió manuscrita, la transcripció del text, acompanyada d'una aparat crític, d'un aparat de notes, un índex temàtic, un glossari i un estudi lexicogràfic de les paraules més interessants. Completen la tesi una introducció a l'obra de Eiximenis i una introducció i una detallada anàlisi del Tractat de luxúria. La suma de tots aquests materials permet endinsar-se en el complex món de la moral sexual medieval i permeten una millor comprensió de l'univers mental d'una època i d'importants aspectes de la literatura catalana medieval, com, per citar alguns exemples, la poesia d'Ausiàs March, les obres de Bernat Metge, l’Espill de Jaume Roig o el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
Matèries
Eiximenis, Francesc
Religió - Homilètica
Manuscrits
Sexualitat
Notes
Direcció: Lola Badia (UdG).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=120783
Edició en microfixtes: Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).