MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9634 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-04-01
Bases de dades: Sciència.cat

Llompart i Moragues, Gabriel - Pujades i Bataller, Ramon J. - Samsó Moya, Julio (eds.), L'Atles Català (1375), presentació de Jaume Miranda i Canals, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2005, 1 atles (6 ff. de làm. pleg.) + 1 vol. de text (175 pp.).

Resum
Facsímil del cèlebre Atles català de 1375, atribuït a Cresques Abraham (BnF, Esp. 30), acompanyat d'estudis introductoris i d'una transcripció del text.

Conté:
-- 1: [Facsímil]
-- 2: El món i els dies: l'Atles català
* Pujades i Bataller, Ramon Josep / La fascinació per l'Atles català · 10-14
* Pujades i Bataller, Ramon Josep / Un mapamundi de transició de la segona meitat del segle XIV · 15-25
* Pujades i Bataller, Ramon Josep / La cartografia portolana a la Corona d'Aragó: l'escola mallorquina · 26-31
* Pujades i Bataller, Ramon Josep / La història de l'Atles Català i l'enigma de l'autor · 32-43
Matèries
Geografia i viatges
Fonts
Català
Facsímil
Edició
Notes
En contenidor. Títol extret del contenidor.
Reimpr.: 2008.
Conté edicions de
1.Cresques Abraham (1325 – 1387), Atles català
Observacions: Facsímil
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).