MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9590 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2015-03-28
Bases de dades: Sciència.cat

Corachan, Manuel, Diccionari de medicina, amb la correspondència castellana i francesa seguit d'un vocabulari castellà-català i un de francès-català, publicat sota la direcció de —, prologat per August Pi Suñer i Pompeu Fabra, Barcelona, Salvat, 1936, xi + 829 pp.

Resum
Elaborat per encàrrec del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1930). Es publicà en fascicles des de 1932 i en llibre el 1936. Fixà la terminologia mèdica en català. Incorpora vocabulari popular i mots arcaics presos de mss. i impresos antics en català, mèdics i no mèdics, en molts casos propietat de Corachan. Les fonts antigues més relacionades amb la ciència i la tècnica que emprà són: Teodoric Borgognoni, Cirurgia, trad. Guillem Corretger, rev. Bernat de Berriac (Graz 342); al-Rāzī (Rasís), Llibre d'Almansor, trad. anònim; Lluís Alcanyís, Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència; Ps.-Arnau de Vilanova, Petit tractat sobre el regiment que cal seguir en temps d'epidèmia o pestilència, trad. anònim; Jaume d'Agramont, Regiment de preservació de pestilència; Ibn Sīnā (Avicenna), Quart del Cànon, trad. anònim; Ps.-Pietro d'Abano, Vida i ordre del viure, trad. anònim; Anònim, Receptari de Barcelona (BC 490); Joan de Fulgines, Tròtula; Anònim, Flors del Tresor de beutat; Pere Hispà, Tresor de pobres, trad. anònim; Anònim, Receptari de València (BHUV 652); Al-Qūṭī (Alcoatí), Llibre de la figura de l'ull, trad. Joan Jacme; misser Joan, Receptari de misser Joan; Pere d'Argellata, Cirurgia, trad. Narcís Solà; i Abū-s-Ṣalt, Llibre de simples medecines, trad. anònim. També emprà fonts d'època moderna, com l'Anònim Compendi de tota la part natural de medicina molt bo y necessari per el que ha de fer medecina o cirurgia (ms. valencià del s. XVI), i fonts no mèdiques, entre les quals Ramon Llull, Llibre de meravelles; Íd., Llibre d'Evast e Blaquerna; Íd., Llibre de l'orde de cavalleria; Jafudà Bonsenyor, Paraules de savis i de filòsofs; Francesc Eiximenis, Primer del Crestià; Íd., Dotzè del Crestià; Jaume Roig, Espill; Joan Roís de Corella, El cartoixà; i Robert de Nola, Libre del coc.
Matèries
Diccionaris i enciclopèdies
Medicina
Lèxic
Notes
Vegeu Casanova (2006), "Dialectalismes i arcaismes en el ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).