MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9500 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-02-09
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud Domingo, Carmel, "Els practicants de la medicina en la creació del regne de València (1238-1300)", Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2/2 (2009), 61-85.

Resum
The figure of king Jaume I the Conqueror is well-known, but few times his fundamental role when dealing with the first sanitary policies has been raised. Medicine, at the height of the 13th century, was experiencing a principal transformation that would mark its evolution during all the late Middle Ages. King Jaume I constituted progressively amodel of doctor linked to university, and, at the same time, he favoured the establishment of a good number of medical assistants on valencian lands, which had just been conquered. Moreover, he created the first institutions dedicated to watch over the public health of the new Valencian society.
Matèries
Història de la medicina
Notes
Resum, amb anotacions bibliogràfiques i documentals, de Ferragud Domingo (2008), Medicina per a un nou regne: el ...
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000095 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).