MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib948 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-05-08
Bases de dades: Sciència.cat

Sudhoff, Karl, "Pestschriften aus den ersten 150 Jahren nach der Epidemie des «schwarzen Todes» 1348", Archiv für Geschichte der Medizin, 4 (1910-1911): 191-222, 234, 389-424; 5 (1911): 36-87, 332-396; 6 (1912-1913): 313-379; 7 (1913-1914): 57-114; 8 (1914-1915): 175-215, 236-289; 9 (1915-1916): 53-78, 117-167; 11 (1918-1919): 44-92, 121-176; 14 (1922-1923): 1-25, 79-105, 129-168; 16 (1924-1925): 1-69, 77-188; i 17 (1925): 12-139 i 241-291 (1910 - 1925).

Resum
Ampli recull d'edicions de tractats de pesta
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Pesta i altres malalties
Edició
Fonts
Llatí
Notes
Els textos catalans a: Sudhoff, Karl, "Pestschriften aus den ersten 150 Jahren nach der Epidemie des „schwarzen Todes“ 1348. XVIII. Pestschriften aus Frankreich, Spanien und England", Archiv für Geschichte der Medizin, 17/1-3 (1925), 12-139. Inclou regiments de Montpeller, Joan Jacme, Taranta, Blasc de Camarasa ("Die Pestschrift des 'Blasius Brascinensis' [Barcelonensis] 1406", pp. 103-119, núm. 273), Alcanyís, Amiguet, Agramont, etc.
URL
https:/​/​www.jstor.org/​stable/​20773328
https:/​/​archive.org/​details/​b2492121x/​page/​36/​mode/​2up (5 [1911], 36-87)
https:/​/​archive.org/​details/​ArchivFuerGeschichteDer ... (11 [1918-1919])
https:/​/​archive.org/​details/​sudhoff_pestschriften_1 ... (16 [1924-1925], 1-69)
Conté edicions de
1.Jacme, Joan (m. 1384), Tractatus de pestilentia, vol. 17/1-3 (1925), pp. 23-29
2.Scammacca, Blasco de (fl. 1362 – 1429), Regimen de pestilentia, vol. 17/1-3 (1925), pp. 103-118
Observacions: (amb alguns errors)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).