MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib947 (07 / October / 2024)

Darrera modificació: 2024-03-11
Bases de dades: Sciència.cat

Canibell i Masbernat, Eudald, Bibliografia medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en l'Exposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917 (cedulari posat en ordre alfabètic d'autors, entitats i noms geogràfics), Barcelona, Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918, xxx + [2] + 477 + [2] pp., il.

Resum
Catàleg de l'exposició bibliogràfica que indica, en forma d'inventari alfabèticament ordenat, que fa una extensa recopilació de la producció mèdica catalana, en català i en altres llengües, des de l'Edat Mitjana fins a la seva data. Inclou indistintament fons primàries i secundàries.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Medicina
Traduccions
Bibliografia
Notes
Amb un pròleg (pp. xiii-xxvii) signat per «Eudald Canibell, [director] de la Biblioteca Arús». Imprès per la Impremta Elzeviriana.
Recensions:
* J. G. M., al Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 5 (1918-1919), 235-236 .
* Casassas (jul.-agost 1968), "Un cinquantenari: el de la ..." (cinquantenari).
El seu cognom també és escrit sovint "Canivell".
Biografia a Vicente Izquierdo (2021), Biografia d'Eudald Canivell i ....
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).