MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9408 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-05-01
Bases de dades: Sciència.cat

Valero Molina, Joan, "Sança Ximenis de Cabrera i la capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona", Locus Amoenus, 8 (2005 - 2006), 47-66.

Resum
L’antiga capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona, una de les darreres erigides dins de l’església, va ser concedida el 1431 a Sança Ximenis de Cabrera, una dama pertanyent a un dels llinatges més distingits de l’aristocràcia catalana de l’època. Durant els anys següents, Sança s’ocupà de proveir la capella amb els elements litúrgics i ornamentals necessaris, com ara un sepulcre monumental, el retaule i diverses peces d’orfebreria, comptant amb alguns dels principals artífexs catalans del moment, com ara Pere Oller, els continuadors del taller de Bernat Martorell, Pere Àngel o fins i tot un nom que fins ara per a nosaltres no tenia gaire rellevància artística, Jaume Vergós. No obstant això, determinats elements documentals i heràldics permeten suposar l’important paper que hauria tingut en el projecte original la difunta mare de Sança, Timbor de Prades, fins al punt que aquesta circumstància ens obliga a replantejar-nos la identitat de la destinatària del sepulcre.
Matèries
Història - Enterraments
Història de l'art
Biografia
URL
http:/​/​ddd.uab.cat/​pub/​locus/​11359722n8p47.pdf
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).