MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9390 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-03-13
Bases de dades: Sciència.cat

Anònim, Llibre d'aparellar menjar, edició: Joan Santanach; adaptació al català modern: Mònica Barrieras; estudis introductoris: Antoni Riera, Joan Santanach [i] Fundació Alícia, Barcelona, Barcino - Restaurant de les 7 Portes (Set Portes: receptaris històrics de cuina catalana, 2), 2015, 369 pp.

Resum
El Llibre d'aparellar de menjar és un extens llibre de cuina, escrit i compilat cap a mitjan segle XIV. Es tracta d'un receptari que, fins ara, havia restat inaccessible per al gran públic. Les seves receptes reflecteixen els gustos de les classes benestants de la baixa edat mitjana catalana, alhora que constitueix una síntesi de la literatura gastronòmica medieval i una peça bàsica de la tradició culinària catalana, que es projecta fins a l'actualitat. Se'n presenta el text en edició interpretativa i en traducció al català actual en pàgines oposades.

Conté:
-- Estudis
* El context històric dels receptaris medievals catalans. 2. La cuina i la taula de la noblesa: l'ostentació de la qualitat / Antoni Riera i Melis · 21
* Cuiners, copistes i comensals al Llibre d'aparellar de menjar / Joan Santanach i Suñol · 53
* Anàlisi culinària del Llibre d'aparellar de menjar / Findació Alícia · 87
* El text del Llibre d'aparellar de menjar d'aquesta edició / Joan Santanach i Suñol · 115
* Sobre la versió actualitzada del Llibre d'aparellar de menjar / Mònica Barrieras i Angàs · 117
-- [Edició]
* Llibre d'aparellar de menjar · 123
Matèries
Cuina i confiteria
Fonts
Català
Edició
Notes
Informació de l'editor
Ressenya de La Vanguardia, 9-III-2016
Conté edicions de
1.Anònim, Llibre d'aparellar de menjar
Conté traduccions de
1.Anònim, Llibre d'aparellar de menjar [català]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València