MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib937 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-11-01
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners, Translat, Eiximenis, Llull, Altres

Gimeno Blay, Francisco M., "Entre el autor y el lector: producir libros manuscritos en catalán (siglos XII-XV)", Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), 305-366.

Resum
En el presente artículo se analizan todos los condicionantes, personales y materiales, que intervinieron en los procesos de producción y circulación posterior de los textos de la literatura catalana medieval. Especial atención se ha prestado a la materialidad de los manuscritos autógrafos y a la de las copias posteriores. Las características materiales (codicológicas, paleográficas, etc.) de los manuscritos resultantes las decidieron completamente quienes encargaron su elaboración.
Matèries
Història de la literatura
Història del llibre
Manuscrits
Codicologia
Paleografia
Recepció
Notes
Trad. esp. de Gimeno Blay (2002), "Produir llibres manuscrits ...", amb algunes notes suplementàries.
URL
http:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.ph ...
http:/​/​roderic.uv.es/​handle/​10550/​2101
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).