MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9343 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-06-25
Bases de dades: Sciència.cat

Sezgin, Fuat (ed.), Constantinus Africanus (11th cent.) and his Arabic sources: texts and studies, collected and reprinted by — in collaboration with Mazen Amawi, Carl Ehrig-Eggert and Eckhard Neubauer, Frankfurt am Main, Institute for the History of Arabic-Islamic Science at Johann Wolfgang Goethe University (Islamic Medicine, 43), 1996, vii + 412 pp.

Resum
Reimpressió d'articles antics sobre les fonts àrabs de Constantí l'Africà.

Conté:
* M. Steinschneider / Constantinus Africanus und seine arabischen Quellen. (1866)
* M. Steinschneider / Constantinus Africanus. (1867)
* A. Bumm / Die Identität der Abhandlungen des Ishâk Ibn 'Amrân ... (1903)
* Ch. Singer / A legend of Salerno. (1917)
* Ch. Singer & D. Singer / The origin of the medical school of Salerno ... (1924)
* K. Nord / Zahnheilkundliches aus den Schriften Konstantins von Afrika. (1922)
* L. Thorndike / Constantinus Africanus: c. 1015-1087. (1923)
* K. Sudhoff / Die medizinischen Schriften, welche Bischof Bruno von Hildesheim ... (1916)
* K. Sudhoff / Konstantin der Afrikaner und die Medizinschule von Salerno. (1930)
* K. Sudhoff / Constantin, der erste Vermittler muslimischer Wissenschaft ... (1932)
* R. Creutz / Der Arzt Constantinus Africanus von Montekassino. (1929)
* R. Creutz / Der Cassinese Johannes Aflacius Saracenus, ein Arzt aus "Hochsalerno". (1930)
* R. Creutz / Die Ehrenrettung Konstantins von Afrika. (1931)
* R. Creutz / Additamenta zu Konstantinus von Afrika. (1932)
* R. Creutz & W. Creutz / Die "Melancholia" bei Constantinus Africanus ... (1932)
* H. Lehmann / Die Arbeitsweise des Constantinus Africanus ... (1930)
* H. Lehmann / Zu Constantinus Africanus. (1931)
* P.O. Kristeller / The school of Salerno. (1945)
Matèries
Història de la medicina
Arabisme
Traduccions
Llatí
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València