MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9342 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-06-25
Bases de dades: Sciència.cat

Sezgin, Fuat (ed.), Ḥunain Ibn Isḥāq (d. 260/873): texts and studies, collected and reprinted by — in collaboration with Mazen Amawi, Carl Ehrig-Eggert and Eckhard Neubauer, Frankfurt am Main, Institute for the History of Arabic-Islamic Science at Johann Wolfgang Goethe University (Islamic Philosophy, 17), 1999, 333 pp.

Resum
Reimpressió d'articles antics sobre les obres filosòfiques de Ḥunain Ibn Isḥāq.

Conté:
* A. Müller / Über einige arabische Sentenzensammlungen. (1877)
* A. Loewenthal / Honein Ibn Ishâk, Sinnsprüche der Philosophen. Nach der hebräischen Übersetzung Charisi's ... (1896)
* H. Derenbourg / Les traducteurs arabes d'auteurs grecs et l'auteur musulman des Aphorismes des Philosophes. (1898)
* L. Cheikho (ed.) / Un traité inédit de Honein [K. Idrâk haqîqat ad-diyâna]. (1906)
* L. Cheikho (ed.) / Risâla fi l-farq baina r-rûh wa-n-nafs. (1911)
* K. Merkle / Die Sittensprüche der Philosophen "Kitâb Âdâb al-falâsifa" ... (1921)
* M. Alonso Alonso / Hunayn traducido al latín por Ibn Dâwûd y Domingo Gundisalvo. (1951)
Matèries
Filosofia
Arabisme
Traduccions
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).