MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9329 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-10-15
Bases de dades: Sciència.cat

Aramburu Sánchez, Celia, "Aldobrandino da Siena, La sanità del corpo, volgarizzato da Zucchero Bencivenni: problemas textuales y traducción", Transfer, 12 (2017), 97-113.

Resum
En las primeras décadas del siglo XIV, el vulgar había estado relegado sobre todo a cuestiones meramente prácticas. El texto que nos ocupa trata de cuestiones cotidianas referentes a la salud, por ello es importante la utilización del vulgar, ya que un tratado medicinal escrito en latín llegaría a un menor número de personas. Por este motivo Zucchero Bencivenni se propuso realizar la "vulgarización" de dicho tratado. Al comienzo de su “vulgarización” especifica que ha sido traducido “di lingua franzese in fiorentina”: él no habla de “vulgar”, sino de florentino, ya que en la época se utilizaban casi indiferentemente los términos "volgare", "fiorentino", "toscano", "italiano", ya que no habían nacido todavía las disputas que pondrían un poco de claridad a las diferencias entre los distintos términos. En nuestro análisis trataremos de resolver algunos problemas textuales, sobre todo referidos a algunas denominaciones de plantas y enfermedades que tal vez se deban a que el autor intentó traducir del francés al italiano.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Traduccions
Italià
Lèxic
URL
https:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Transfer/​article/​vie ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).