MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib915 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2018-02-01
Bases de dades: Sciència.cat

García Ballester, Luis, La medicina a la València medieval: medicina i societat en un país medieval mediterrani, València, Edicions Alfons el Magnànim - Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (Descobrim el País Valencià, 29), 1988, 128 pp.

Resum
Un dels períodes més abandonats de la història de la medicina és el medieval, malgrat l'evident interés que avui desvetla. València apareix com un lloc d'Europa mediterrània on la societat medieval es mostrà en tota la seua complexitat, derivada de la coexistència, en un mateix territori, de gents pertanyents a les tres grans cultures mediterrànies: la islàmica, la jueva i la cristiana. Això va dotar la medicina que es practica i que circulà pels territoris del País Valencià medieval d'una certa complexitat, pròpia d'una societat que va viure amb intensitat el seu temps i les seues peculiaritats. El País Valencià es mostra com un micromodel molt atractiu on és possible analitzar les relacions medicina-societat. Aquest llibre pretén d'acostar l'home culte d'avui a aqueix moment del nostre passat, oferint, de passada, elements de reflexió per al nostre moment actual.
Matèries
Història de la medicina
Notes
Informació de l'editor
Trad. esp. parcial dins Lopez Piñero (1998), Estudios sobre la profesión ..., pp. 19-56.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).