MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib913 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2019-09-18
Bases de dades: Sciència.cat

Tresbens, Bartomeu de, Tractat d'astrologia, text, introducció i glossari de Joan Vernet i David Romano, Barcelona, Biblioteca Catalana d'Obres Antigues, 1957 - 1958, 2 vols. (195 + 202 pp.).

Resum
Estudi i edició del més important dels tractats d'astrologia escrits per Bartomeu de Tresbens per a Pere III, el Llibre de nativitats, ben inscrit en la tradició àrab. Inclou glossari tècnic. Edició revisada per Pere Bohigas.
Matèries
Astronomia i astrologia
Català
Edició
Lèxic
Manuscrits
Notes
Editora formada per un grup de bibliòfils catalans, encapçalats per Josep Porter. Imprès als tallers de Marià Galve.
Recensions:
* Emmanuel Poulle, Revue d'histoire des sciences et de leurs applications, 12/4 (1959), 372. URL: http:/​/​www.persee.fr/​web/​revues/​home/​prescript/​arti ...
* Francis J. Carmody, Speculum, 34/4 (1959), 689-690. URL: http:/​/​journals.cambridge.org/​action/​displayAbstrac ...
* Josep M. Millàs Vallicrosa, Isis, 50/2 (1959), 169. URL: https:/​/​www.journals.uchicago.edu/​doi/​10.1086/​348756
* Hilty (1961), "Bartomeu de Tresbéns, Tractat d ..."
Conté edicions de
1.Tresbens, Bartomeu de (fl. ante 1295 – 1375), Llibre de les nativitats
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).