MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib9099 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-05-18
Bases de dades: Sciència.cat

Ventura, Iolanda (ed.), Ps. Bartholomaeus Mini de Senis, Tractatus de herbis (Ms London, British Library, Egerton 747), a cura di —, Florència, SISMEL - Edizioni del Galluzzo (Edizione Nazionale «La Scuola Medica Salernitana», 5), 2009, viii + 914 pp.

Resum
Il Tractatus de herbis trasmesso dal manoscritto London, British Library, Egerton 747 - un codice riccamente illustrato che costituisce uno dei capolavori dell'illustrazione scientifico-naturalistica tardomedievale - è una compilazione alfabetica che descrive le proprietà terapeutiche delle sostanze 'semplici' derivate dal mondo vegetale, animale e minerale. Il Tractatus è basato sul testo del Circa instans (o Liber de simplici medicina) attribuito al medico salernitano Matteo Plateario. Nei 524 capitoli che compongono l'opera, l'autore del Tractatus integra il contenuto del Circa instans con estratti derivati da altri testi di farmacopea e dietetica, tra i quali l'Herbarius dello Pseudo-Apuleio, il Macer floridus, ed il De diaetis di Isacco Giudeo (o l'Ebreo). Questo procedimento costituisce un esempio perfetto di 'enciclopedia di farmacopea'. Nel presente volume si offre l'edizione critica del testo del Tractatus de herbis, trasmesso dal manoscritto Egerton, insieme ad un approfondito commento che intende mettere in relazione il contenuto del Tractatus con tutte le redazioni latine e volgari conosciute del Circa instans, con i principali testi salernitani di farmacopea, con le principali fonti farmacologiche antiche e medioevali e, infine, con le nozioni di farmacia presenti nei testi enciclopedici latini del XIII secolo. L'edizione è integrata da un ampio studio introduttivo che traccia il percorso della farmacopea salernitana dalle origini sino alla sua ricezione nella tradizione degli erbari illustrati prodotti negli ultimi secoli del Medioevo.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Medicina - Dietètica i higiene
Història de l'art
Il·lustracions
Llatí
Edició
Notes
Informació de l'editor .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).