MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib899 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-10-27
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Cabré Pairet, Montserrat, La cura del cos femení i la medicina medieval de tradició llatina: els tractats De ornatu i De decorationibus mulierum atribuïts a Arnau de Vilanova, Tròtula de mestre Joan, i Flos del tresor de beutat atribuït a Manuel Díeç de Calatayud, Barcelona, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 1994.

Resum
Esta tesis estudia la medicina medieval de tradición latina entorno al cuerpo femenino y sus posteriores colaboraciones historiográficas. En particular, estudia el genero literario médico de la cosmética, ejemplificado en cuatro tratados bajomedievales, en latín y en catalán, que edita y analiza. Asimismo, estudia el pensamiento de mujeres contemporáneas a la difusión de esos tratados sobre el cuidado del cuerpo femenino.
Matèries
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Dones
Pseudo-Arnau de Vilanova
Traduccions
Català
Llatí
Notes
Dir.: Milagros Rivera Garretas (UB) i Luis García Ballester (CSIC).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=139380
Ed. en microfitxes: Barcelona, Universitat de Barcelona, 1996, 2 mf.
Conté edicions de
1.Fulgines, Joan de (fl. 1349 – 1375), Tròtula
Observacions: Ed. crítica
2.Anònim, Flors del Tresor de beutat, pp. 359-400
Observacions: Ed. crítica
3.Pseudo-Arnau de Vilanova, De ornatu mulierum
4.Pseudo-Arnau de Vilanova, De decoratione
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).