MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8955 (19 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-04-12
Bases de dades: Sciència.cat

De Stefano, Antonino, La cultura alla corte di Federico II imperatore, Palerm, Ciuni, 1938, 327 pp.

Resum
"La cultura alla corte di Federico II Imperatore, che le Edizioni all'insegna del Veltro hanno recentemente riproposto, nasceva dall'esigenza di De Stefano di puntualizzare la sua ricerca storiografica su Federico II e di rispondere, in un certo senso, al Kantorowicz, che dieci anni prima aveva pubblicato la sua ricerca storiografica su Federico II. (Armando D'Agostino, Cronache parlamentari, maggio 1991). -- Impossibile sarebbe in questa sede dilungarsi sui singoli aspetti di questa opera immensa per i temi trattati con grande maestria dalla penna coltissima di De Stefano. Il volume, di cui si consiglia una lettura attenta e meditata, getta una luce nuova e fresca su quel periodo di grandi fermenti culturali e politici (…) Il volume è ulteriormente impreziosito da due introduzioni, l'una biografica sulla figura e l'opera di Antonino De Stefano a firma di Francesco Giunta, l'altra scritta da Umberto Balistreri, tratta un tema di grande spessore, ovvero l'influenza della cultura e dell'esoterismo islamici alla corte di Federico II. (Sacro e profano, 5-6, settembre 1990 - gennaio 1991)" [reimpr. 1990]
Matèries
Història de la cultura
Història de la literatura
Història de la ciència
Notes
Reimpr.: Bolonya, N. Zanichelli, 1950; Parma, All'insegna del veltro, 1990, xxi + 327 pp.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).