MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8949 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-11-24
Bases de dades: Sciència.cat

Santoro, Daniela, "Lo speziale siciliano tra continuità e innovazione: capitoli e costituzioni dal XIV al XVI secolo", Mediterranea: Ricerche Storiche, 8 (2006), 465-484.

Resum
Lo studio, a partire da una dettagliata analisi della normativa vigente nell'isola (da Camma a Ingrassia) mette a fuoco la figura dello speziale siciliano che, alla ricerca di un'autonomia dalla categoria dei medici e sulla strada di una più ampia consapevolezza e solidità professionale, da figura ambiguamente al confine, in bilico tra ciarlataneria e professionalità, nel giro di tre secoli, dal XIV al XVII secolo, si ritrova a godere di posizioni di prestigio grazie alla disponibilità di denaro, bene inserito nel tessuto urbano. Viene quindi messo a fuoco l'ambiente nel quale lo speziale lavora, la sua bottega, con tutto quanto contiene: vasi, misure, rimedi (sciroppi, conserve, polveri, elettuari, pillole, acque distillate.) In appendice, la trascrizione dell'elenco dei rimedi composti da tenere in spezieria secondo quanto stabilito dal protomedico Ingrassia nel 1564.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Història de la tècnica
Dret - Ordinacions
URL
http:/​/​www.storiamediterranea.it/​public/​md1_dir/​r61 ...
https:/​/​www.academia.edu/​6987128/​Santoro_Capitoli_s ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).