MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8943 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-04-12
Bases de dades: Sciència.cat, Altres

Toubert, Pierre - Paravicini Bagliani, Agostino (eds.), Federico II e la Sicilia, Palerm, Sellerio, 1998, 266 pp.

Resum
Conté:
* La Sicilia federiciana: una dimensione storica / Toubert, Pierre · 11-14
* Federico II: personalità di un sovrano / Brühl, Carlrichard · 17-29
* Un regno in fase di transizione: la Sicilia durante la minorità di Federico II / Kölzer, Theo · 30-45
* Magna imperialis curia / Kölzer, Theo · 46-64
* Potere monarchico e chiese locali / Kamp, Norbert · 65-86
* Gli ordinamenti militari / Cardini, Franco · 87-101
* I musulmani e gli ebrei nel mondo di Federico II: linee di demarcazione e di comunicazione / Udovitch, Abraham L. · 102-123
* Le città demaniali / Martin, Jean-Marie · 127-144
* Palermo "sedes Regni" e città di Federico II / Fodale, Salvatore · 145-155
* Messina / Pispisa, Enrico · 156-168
* Catania / Saitta, Biagio · 169-179
* I castelli federiciani: concezione architettonica e realizzazione tecnica / Cadei, Antonio · 183-201
* Strutture, tecniche, materiali negli "ateliers" della Palermo normanna / Andaloro, Maria · 202-217
* La poesia / Dronke, Peter · 218-241
* La scuola poetica alla corte di Federico II / Antonelli, Roberto · 242-256
* I problemi della cultura nel mondo musulmano / Miquel, André · 257-262
Matèries
Història - Política
Història de la cultura
Història de la ciència
Història de la literatura
Biografia
Notes
Reimpr. d'una selecció d'articles de Toubert - Paravicini Bagliani (1994), Federico II
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).