MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8877 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-07-13
Bases de dades: Sciència.cat

Barberà Martí, Faustí, Códice del antiguo Colegio de boticarios de Valencia, dado a luz y anotado por el Dr. Faustino Barberá, València, Impr. de Francisco Vives Mora, 1905, 39 pp.

Resum
Edita un cartulari del Col·legi dels apotecaris de València (Libre dels furs, privilegis y capítols del Col·legi dels apothecaris de la ciutat y regne de València, manuscrit llavors en poder d'Ernest Lavèrnia, farmacèutic de Sueca). Manuscrit del segle XV continuat fins al segle XVII, amb extrets dels Furs de València, privilegis reials, documents sobre exàmens d'apotecaris, etc.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Documentació
Dret - Ordinacions
Manuscrits
Notes
Publ. original: "Nuestra farmacia retrospectiva: manuscrito histórico", Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 4 (1902), 74-82, 226-234, 270-273, 346-349; i 6 (1904), 55-63 i 73-78.
Estudi a partir d'aquesta obra a Valverde - Llopis González (1979), Estudio sobre los fueros y ....
URL
http:/​/​bdh-rd.bne.es/​viewer.vm?id=0000203294
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).