MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8819 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-04-02
Bases de dades: Sciència.cat

Badia, Lola - Bonner, Anthony, Ramon Llull: vida, pensament i obra literària, Barcelona, Empúries (Les naus d'Empúries: Pal Major, 2), 1988, 190 pp.

Matèries
Llull, Ramon
Biografia
Lul·lisme
Anàlisi literària
Notes
Trad. esp.: Ramón Llull: vida, pensamiento y obra literaria, Barcelona, Sirmio-Quaderns Crema (Biblioteca General, 14), 1993, 241 pp.
Recensions:
* Curt Wittlin, a Catalan Review, 3/2 (1989), pp. 272-274.
* Jordi Gayà, a Estudios Lulianos, 30/1 (1990), pp. 96-97.
* Albert Soler, a Llengua & Literatura, 4 (1990-1991), pp. 465-467.
* Charles Lohr, a Speculum, 66/2 (1991), pp. 379-381.
* Robert Archer, a Romance Philology, 45/3 (1992), pp. 465-467.
* B. Matamoro, a Cuadernos hispanoamericanos, 526 (1994), pp. 148-149.
* Mark D. Johnston, a Hispanic Review, 58 (1990), pp. 517-519.
* Ramon Pla i Arxé, «Phantasticus», El País, «Quadern», 2/02/1989, p. ***.
- De la trad. esp.:
* Carlos García Gual, «La indomable energía de Ramón Llull», El País, «Babelia», 25/09/1993, p. 17.
* Valentí Fàbrega Escatllar, a Notas: reseñas iberoamericanas, 2/5 (1995), pp. 38-39.
* Erika Lorenz, a Romanische Forschungen, *** (1995), p. 265.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).