MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8777 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2015-03-15
Bases de dades: Sciència.cat

Avicenna (Ibn Sīnā), Liber canonis, De medicinis cordialibus, et Cantica, jam olim quidem a Gerardo Carmonensi ex arabico sermone in latinum conversa, postea vero ab Andrea Alpago... infinitis pene correctionibus ad veterum exemplarium arabicorum fidem in margine facta... nunc autem demum a Benedicto Rinio... erudissimis accuratissimisque lucubrationibus illustrata..., Cambridge (Mass.), Omnisys, 1995, 590 + 19 ff.

Resum
Facsímil de l'edició Venècia, Apud Juntas, 1555, 590 + 19 ff.
Matèries
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Traduccions
Llatí
Arabisme
Àrab
Fonts
Facsímil
Conté edicions de
1.Ibn Sīnā (c. 980 – 1037), Canon medicine, Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)
Observacions: Facsímil de l'ed. Venècia 1555
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).