MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib874 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2015-10-17
Bases de dades: Sciència.cat

Perarnau i Espelt, Josep, "Activitats i fórmules supersticioses de guarició a Catalunya en la primera meitat del segle XIV", Arxiu de Textos Catalans Antics, 1 (1982), 47-78.

Resum
Anàlisi d'interrogatoris conservats en actes de visites pastorals del s. XIV. Eixarms per guarir. Metgesses.
Matèries
Màgia - Màgia mèdica i protectora
Màgia - Màgia religiosa
Documentació
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000159 ...
Conté edicions de
1.Codines, Gueraula de (fl. c. 1260 – c. 1330), Eixarms per a diverses malalties de persones i animals (ADB VP 1), doc. 3, pp. 67-69, i doc. 4, pp. 69-70
Observacions: Dóna per signatura "1B". N'hem revisat la transcripció
2.Mallnovell, Benvinguda de (fl. 1310), Eixarms per a diverses malalties (ADB VP 1bis), doc. 5, pp. 70-71
Observacions: Dóna la signatura "1A". N'hem revisat la transcripció
3.Oller, Francesc, Eixarm per al mal d'estómac (ADB P8), doc. 9, pp. 73-74
4.Anònim, Receptari de Roma (BAV Vat. lat. 4797/14), p. 48n. Fragmentària.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).