MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8714 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-08-10
Bases de dades: Sciència.cat

Garrido Anes, Edurne, De simplici medicina (Circa instans) en inglés medio: vernacularización del tratado salernitano de Mateo Plateario, Tesi doctoral de la Universidad de Huelva, 2005.

Resum
Esta tesis doctoral rescata del olvido la vertiente inglesa, hasta ahora sin estudiar, de una de las obras medievales más relevantes para la historia de la medicina y muchos de cuyos ejemplares manuscritos son de gran interés filológico. Además de hacer un recorrido histórico desde los orígenes y fuentes de esta obra hasta su vernacularización y de ofrecer un estudio pormenorizado de los manuscritos ingleses conservados (algunos de ellos hasta ahora desconocidos), este trabajo presenta, por primera vez, una edición, con glosario, notas, descripción física y estudio dialectal de uno de los manuscritos en inglés medio en los que el famoso tratado salernitano se ha preservado (Cambridge, UL, ms. EE.1.13, ff. 1r-91v).
Matèries
Medicina - Farmacologia
Traduccions
Anglès
Lèxic
Notes
Dir.: María José Carrillo Linares.
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=404565
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10272/​1744
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).