MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8693 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-05-13
Bases de dades: Sciència.cat

Contreras Mas, Antonio, "Astrología, alquimia y medicina en Mallorca medieval", Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 56 (2000), 89-102.

Resum
Revisión de algunas relaciones que sabemos se mantuvieron en la Mallorca medieval, entre el mundo de la medicina y determinadas prácticas ahora consideradas no científicas, tales como la magia, la alquimia y la astrología. En tanto que las pocas noticias de las prácticas mágicas que poseemos, reflejan una intencionalidad criminal y están destinadas a perjudicar a concretas personas, el papel adoptado por la alquimia y las gentes que se mueven en este entorno, persiguen siempre finalidades de orden material, tratando de obtener oro o bien lograr fabricar remedios extraordinarios que devuelvan la salud. La astrología, en cambio, aparece como un saber perfectamente compatibilizado con las exigencias del conocimiento médico, practicado de forma regular por todos los médicos de los cuales conocemos sus pertenencias personales y plenamente aceptado por el resto de profesionales de la medicina.
Matèries
Història de la medicina
Astronomia i astrologia
Alquímia
Documentació
URL
http:/​/​ibdigital.uib.es/​greenstone/​library/​collecti ...
https:/​/​dialnet.unirioja.es/​servlet/​articulo?codigo ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).