MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8620 (28 / February / 2026)

Darrera modificació: 2026-02-02
Bases de dades: Sciència.cat

Cornet i Arboix, Ramon N. - Torras i Serra, Marc (eds.), El Receptari de Manresa (s. XIV), Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (Publicacions de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, 8-9), 2005, 2 vols. (194 pp.; 13 pp. + cxxx ff.).

Resum
Aquest vell Receptari de Manresa, amb les fórmules que va elaborar l'apotecari Bernat Despujol, és un dels tresors conservats de la nostra medicina medieval [Bernat Despujol, Receptari de Manresa]. Data de meitat del segle XIV, concretament dels anys 1347 i 1348 i està just tocant l'inici de l'epidèmia de pesta negra, i molt poc després de l'episodi de la Llum. Va estar més de cinc-cents anys sense que ningú li fes cap cas, quedant desconegut, fins que en una cerca d'arxiu va ser trobat. Sobre la prioritat de la redescoberta hi ha hagut una certa diferència de criteris, que no s'ha de resoldre aquí. Però es va creure que era un document excepcional, de gran importància, perquè era una mostra directa d'un temps passat, i abundant per la quantitat de receptes, que reflectia el que era l'activitat diària d'un apotecari, en aquest cas de Manresa, però que permetia conèixer el que es feia en una ciutat de relativa importància a la Corona d'Aragó l'any 1347, i resulta que, comparativament, el nivell de l'activitat i dels coneixements era prou bo. Hem de recordar que en aquest temps, la primera meitat del segle XIV, la Corona d'Aragó estava en el primer nivell de la medicina del món. El punt culminant podem centrar-lo, esquemàticament i per a facilitat del record, en el 1300. Aleshores encara vivia Arnau de Vilanova, que morí el 1311, i fou el metge més important del món del seu temps. També Ramon Llull, que morí el 1316, notable en molts aspectes, però també en història de la ciència. I sobretot l'Escola de Medicina més important del món del seu temps, la de Montpeller, que aleshores estava en territori de la Corona d'Aragó i regida pel Casal de Barcelona, coneguda com l'etapa del Montpeller català.

Conté:
* vol. 1: Estudi i transcripció
* vol. 2: Facsímil
Matèries
Medicina - Farmacologia
Edició
Facsímil
Notes
A l'estudi no s'adverteix que al bisbat de Vic ja s'emprava el còmput cronològic de la Nativitat des d'abans que a la resta del país.
Recensions:
* M. Coromines Balletbò, a ATCA, 25 (2006), 622-624. URL: http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000006 ...
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10854/​180657 (vol. 1)
http:/​/​hdl.handle.net/​10854/​180658 (vol. 2)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).