MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8591 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2011-11-11
Bases de dades: Sciència.cat

Arrizabalaga Valbuena, Jon, La obra sifilográfica de Gaspar Torrella: edición, traducción y análisis de su «Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum», Tesi doctoral de la Universidad de Zaragoza, 1983.

Resum
Se estudia la aportación del médico valenciano ―afincado en la corte romana de los Borgia― Gaspar Torrella (1452/53-1519/20) a la primitiva sifilografía, con una nueva edición ―de caracter critico―, traducción, análisis e interpretación de su principal obra relativa a este campo: el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum que apareció en Roma por vez primera en 1497 y fue reeditado en varias ocasiones con posterioridad a esa fecha. Completa nuestro trabajo un estudio biobibliográfico de Gaspar Torrella, la revisión del problema del origen de la sífilis y el examen de la primera literatura médica dedicada al tema del mal francés (1495-1510).
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Fonts
Llatí
Edició
Notes
Dir.: Juan A. Paniagua Arellano (UNav).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=27321
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).