MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8571 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-08-03
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Vilanova, Arnau de, Antidotario, edición coordinada por Pedro Vernia; [traducción y estudio:] Juan Costa Català [y] Pedro Vernia Martínez, València, Ajuntament de València, 1994, 2 vols. ([144] pp.; 239 pp.).

Resum
L'antidotari d'Arnau de Vilanova, l'antidotari d'Avicenna (Canon, llib. V) i l'antidotari de l'Escola de Salern constitueixen la més depurada trilogia de la farmacologia galenicoaràbica. Facsímil de l'edició incunable València, Nicolau Spindeler, 1495 – Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotarium amb una traducció al castellà i un estudi.

Conté:
* vol. 1 (Facsímil)
* vol. 2 (Traducción y estudio)
Matèries
Vilanova, Arnau de (autoria dubtosa)
Medicina - Farmacologia
Incunables
Facsímil
Impremta
URL
http:/​/​bivaldi.gva.es/​va/​consulta/​registro.cmd?cont ... (estudi i comentaris al text)
http:/​/​bivaldi.gva.es/​va/​consulta/​registro.cmd?cont ... (facsímil i traducció)
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotarium, vol. 1
Observacions: Facs. de l'ed. València 1495
Conté traduccions de
1.Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotarium [castellà], vol. 2
Observacions: A partir de l'ed. València 1495
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).