MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8556 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-05-01
Bases de dades: Sciència.cat

Caballero Navas, Carmen, El Libro de amor de mujeres: una compilación hebrea de saberes sobre el cuidado de la salud y la belleza del cuerpo femenino, Granada, Universidad de Granada (Textos: Lengua Hebrea, 1), 2003, 122 pp.

Resum
Estudio y traducción al castellano del Libro de amor de mujeres (Sefer ahabat nashim), obra escrita en hebreo que se conserva en un único manuscrito (Florencia, Biblioteca Mediceo-Laurenziana, Pluteo 44.22/7 fols. 94r-94v,66v-80v,54r-58r). La copia es del siglo XV, en escritura masaít sefardí, pero el original puede ser compuesto en la segunda mitad del siglo XIII en la zona catalano-provenzal. La obra es una recopilación de saberes médicos y mágicos relativos a las mujeres, que se divide en tres secciones: 1. Magia y cábala: recoge práctica mágicas para enamorar, para que el hombre no abandone a su mujer,etc. 2. Andrología: remedios para fortalecer el coito y copular bien. 3. Cosmética y tocoginecología. Es la sección más amplia. Como la autora sostiene, todos estos saberes, aunque recogidos y editados por hombres, son en su origen saberes femeninos, transmitidos oralmente y reflejo de una práctica viva y continua de las mujeres en el cuidado y adorno de su cuerpo. Índices onomástico y del vocabulario especializado.
Matèries
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Sexualitat
Màgia
Hebreu
Dones
Aljamia
Català
Notes
Informació de l'editor
Publicació (parcial) de Caballero Navas (1999), Las mujeres en la medicina hebrea ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).