MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib852 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-08-14
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Vilanova, Arnau de, Regimen Almarie (Regimen castra sequentium), ed. Michael R. McVaugh; introd. Lluís Cifuentes i Michael R. McVaugh, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera (Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, X.2), 1998, 228 pp.

Resum
Edició i estudi d'aquest tractat de medicina i sanitat militar, abans editat a McVaugh (1992), "Arnald of Villanova's Regimen ..." Una obra sense comparació en el món occidental, que Arnau de Vilanova composà en ocasió de l'expedició contra Almeria organitzada per Jaume II durant els anys 1309 i 1310. L'edició s'acompanya d'un estudi introductori que parteix del primer capítol de Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ... i d'un apèndix documental.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Dietètica i higiene
Edició
Documentació
Vilanova, Arnau de
Guerra
Manuscrits
Llatí
Notes
AVOMO X.2. Edidit Michael R. McVaugh, et praefatione et commentariis catalanis anglicisque et documentis instruxerunt L. Cifuentes et M.R. McVaugh.
Forma part de Vilanova (1975 - <2023>), Arnaldi de Villanova Opera Medica ...
URL
https:/​/​books.google.es/​books?id=-LO6YK88pyIC​&lpg=P ...
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Regimen Almarie
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).