MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8488 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-08-16
Bases de dades: Sciència.cat

AA.DD., Pietro d'Abano, Pàdua, Università degli Studi di Padova: Centro per Ricerche di Filosofia Medioevale - Antenore (Medioevo: Rivista di Storia della Filosofia Medievale, 11), 1985, 206 pp.

Resum
Conté:
* Paul Oskar Kristeller / Umanesimo e Scolastica a Padova fino al Petrarca · 1-18
* Marie-Thérese d'Alverny / Pietro d'Abano, traducteur de Galien · 19-64
* Graziella Federici Vescovini / Pietro d'Abano e le fonti astronomiche greco-arabo-latine (a proposito del Lucidator dubitabilium astronomiae o astrologiae) · 65-96
* Eugenia Paschetto / La fisiognomica nell'enciclopedia delle scienze di Pietro d'Abano · 97-112
* Zdzislav Kuksewicz / Les Problemata de Pietro d'Abano et leur 'rédaction' par Jean de Jandun · 113-138
* Nancy G. Siraisi / Pietro d'Abano and Taddeo Alderotti: two models of medical culture · 139-162
* Jeannine Quillet / Remarques sur l'usage de l'allégorie dans l'oeuvre d'A. Mussato · 163-174
* Pietro d'Abano / De eccentricis et epicyclis, ed. a cura di Graziella Federici Vescovini · 175-206
Matèries
Història de la medicina
Astronomia i astrologia
Màgia - Endevinació
Biografia
Fisiognomonia
Notes
Número monogràfic de la revista Medioevo, 11.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).