MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8458 (19 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2010-03-16
Bases de dades: Sciència.cat

Stürner, Wolfgang, Friedrich II, Darmstadt, Primus, 2003, 2 vols. (vii + 292 pp. + [11] ff. de làm.; xiv + 659 pp. + [6] ff. de làm.).

Resum
Frederic II Hohenstaufen, va ser i continua sent la figura més interessant entre els emperadors medievals. Molts investgadors han treballat incansablement per conèixer la seva naturalesa contradictòria, i n'han examinat els detalls. Però mancava de feia temps una visió de conjunt. Wolfgang Sturner corregeix aquesta deficiència amb una biografia que fa escola. El primer volum descriu la infància de l'Staufen durant la lluita pel poder caòtic a Sicília, els seus primers passos com un governant hereditari en el regne dels seus avantpassats normands, i finalment la seva inesperada i brillant carrera a Alemanya. El segon volum inclou els 30 anys de domini imperial. En sis grans blocs, exposa l'inici i la posa en pràctica de la reialesa per part de Frederic, la seva croada, la transformació del regne de Sicília, l'enfrontament amb el seu fill, la cultura de la cort imperial i, en última instància, la batalla indecisa amb el Papa. Intuïtiva, enormement rica en materials i amb visites constants de les fonts, crea un retrat de múltiples facetes d'una de les grans figures de la història occidental.

" È finalmente accessibile al pubblico italiano l’opera monumentale di Wolfgang Stürner dedicata a Federico II: il più importante contributo al vivace dibattito storiografico sul sovrano svevo. Protagonista di una stagione di eccezionale rilievo nella storia d’Europa, Federico II è stato e continua ad essere oggetto di interpretazioni antitetiche: sovrano illuminato, capace di destreggiarsi e imporsi nella complicata realtà politico-sociale dell’Europa del ’200, per alcuni; è stato, secondo altri, un “imperatore medievale”, intollerante e poco lungimirante. Quella di Wolfgang Stürner è l’opera più completa e aggiornata sull’imperatore svevo, svincolata dalle secche delle strumentalizzazioni ideologiche – da cui non fu immune nemmeno la celebre biografia di Ernest Kantorowicz –, unanimemente apprezzata per il rigore storico e filologico, il puntuale utilizzo del vastissimo deposito di fonti e letteratura, l’antidoto migliore contro ogni forzatura interpretativa. Stürner riallaccia i fili della memoria dell’intera vicenda federiciana: dalle origini – l’eredità normanna e quella sveva e l’intricata vicenda familiare – ai complicati, e spesso aspri, rapporti tra il Papato e l’Impero, rimuovendo le stratificazioni mitologiche e ideologiche che nei secoli hanno avvolto la figura di Federico II, alterandone la fisionomia. Completa l’edizione italiana una importante introduzione di Ortensio Zecchino, presidente del Centro Europeo di Studi Normanni." [De l'ed. integral italiana]

Conté:
* 1: Die Konigsherrschaft in Sizilien und Deutschland, 1194-1220
* 2: Der Kaiser, 1220-1250
Matèries
Biografia
Notes
"Verbesserte Sonderausgabe" [Edició especial revisada]; reimpr.: 2009.
Ed. original: 1992 [reimpr. 1997] i 2000.
Trad. it.:
* Federico II: il potere regio in Sicilia e in Germania, 1194-1220, Roma, De Luca, 1998, xi + 301 pp.
* Federico II e l'apogeo dell'impero, Roma, Salerno, 2009, 1127 pp.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).