MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib8435 (09 / April / 2025)

Darrera modificació: 2010-03-15
Bases de dades: Sciència.cat, Translat

Miguel Franco, Ruth, "La Epistola de cura rei familiaris atribuida al Pseudo Bernardo: consideraciones sobre la génesis y difusión de sus traducciones hispánicas", Bulletin of Hispanic Studies, 86/4 (2009), 485-502.

Resum
Este artículo analiza algunas de las características de las traducciones de la Epistola de cura rei familiaris del Pseudo Bernardo que se realizaron en la Península Ibérica en el siglo XV, momento en el que este texto conoció una extraordinaria difusión. Mediante la comparación de los textos traducidos entre sí y con ejemplares latinos de diferentes familias, este trabajo trata de apuntar las causas de la diversidad de las versiones. La identificación de rasgos comunes a los textos latinos y romances muestra en ciertos casos la pervivencia de variantes del texto latino en los ejemplares romances; asimismo, se encuentran en los textos errores de traducción debidos a diversos motivos. Finalmente, se comprueba la existencia de una tradición romance independiente con características propias.
Matèries
Filosofia moral - Economia
Traduccions
Català
Castellà
Notes
Disponible a http:/​/​muse.jhu.edu/​journals/​bulletin_of_hispanic_s ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).